'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:
La suspensió [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de [...]
determinat. Es tracta, doncs, d'unes característiques permanents en una zona concreta. Podem parlar, per exemple, del clima mediterrani, que és el característic de les regions que volten la mar Mediterrània, però també es dona a Amèrica (Califòrnia, Xile), el sud d'Àfrica i Austràlia.
La meteorologia, en [...]
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a.
Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripció, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una il·lusió complerta.
Pel [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]